Projecte Albufera: espais que cuiden. Adaptació de la Unitat Carrasca.
La unitat de convivència Carrasca de la Residencia San José a Burjassot (València) ofereix un entorn adaptat i acollidor, amb un equip especialitzat i espais terapèutics que afavoreixen l’autonomia i la seguretat de les persones amb deteriorament cognitiu i alteracions conductuals. L’organització de l’espai, els recursos específics i la supervisió continuada permeten una atenció individualitzada i significativa. En conjunt, aquestes actuacions han contribuït a crear un entorn funcional, segur i humanitzat, adaptat a les necessitats de les persones residents i orientat al seu benestar i a la seva participació activa.
Descripció
La Residencia San José a Burjassot (València) del Instituto de Religiosas de San José de Gerona és la impulsora del Projecte Albufera, orientat a l’atenció de persones amb deteriorament cognitiu i alteracions conductuals que requereixen supervisió continuada. El seu enfocament es basa en l’Atenció Centrada en la Persona, integrant l’adaptació de l’entorn físic, la formació especialitzada de l’equip i recursos terapèutics per millorar la qualitat de vida.
El personal rep formació continuada sobre alteracions conductuals i participa en reunions setmanals per analitzar incidències, revisar intervencions i planificar estratègies individualitzades. A més, s’ha reduït la rotació de l’equip per afavorir el reconeixement mutu i una atenció més personalitzada.
L’entorn físic s’ha dissenyat per promoure l’autonomia i el benestar. La unitat disposa d’un office amb microones i nevera per a activitats quotidianes supervisades, una zona accessible de rentat de mans i banys reformats i funcionals, un dels quals amb dutxa. També incorpora dos envans mòbils decorats amb vinils d’estil acollidor i de llar, que permeten reorganitzar els espais segons les necessitats terapèutiques i afavoreixen un ambient càlid.
Les habitacions prioritzen la seguretat, amb llits de cota zero quan és necessari i cantoneres amb escuma protectora. La seguretat als passadissos d’habitacions es garanteix mitjançant clau d’accés i ascensor amb clau. La supervisió de la zona es fa mitjançant videovigilància a la planta, gestionada des de la tauleta d’infermeria. Durant els àpats es garanteix la seguretat, promovent l’autonomia mitjançant vaixella i coberts adaptats i respectant el ritme de cada persona.
A la unitat de convivència s’han creat àrees específiques per a l’estimulació i l’oci terapèutic, incloent-hi una zona envidrada per a activitats, un espai de música i relaxació amb butaques ergonòmiques, altaveu intel·ligent i panell il·luminat, i una sala amb Smart TV. La unitat també disposa de jardins interiors i exteriors per fer passejades segures.
En conjunt, aquestes actuacions configuren un entorn funcional, segur i humanitzat.
Necessitats
La cura de persones amb deteriorament cognitiu i alteracions conductuals requereix reforçar la seguretat i la supervisió en les rutines diàries, garantint un acompanyament continu i adequat. Per fer-ho possible, és essencial disposar de personal estable i específicament format en la identificació i el maneig de les alteracions psicològiques i conductuals.
També cal comptar amb recursos ambientals que afavoreixin la regulació emocional i contribueixin a reduir l’agitació. La unitat ha de disposar de diversos espais dins d’un entorn facilitador que permeti supervisar de manera efectiva el conjunt de l’àrea.
Així mateix, és necessari realitzar un seguiment sistemàtic de les alteracions conductuals per valorar-ne l’evolució i l’eficàcia de les intervencions aplicades. Tot plegat ha de promoure l’acceptació de les persones ateses i evitar qualsevol forma d’estigmatització associada a la unitat.
Resultats
Equip formats. Es constata un increment i una consolidació de la formació del personal durant el període analitzat. L’any 2023 es van formar 37 professionals, l’any 2024 en van ser 44 i l’any 2025, 29. Les accions formatives van abordar continguts clau per a la millora de l’atenció a la unitat, com l’empatia en l’atenció directa, les alteracions conductuals i l’eliminació de les subjeccions.
Augment qualitat. Evolució favorable de l’escala NPI i consolidació del model interdisciplinari. L’anàlisi anual mostra una estabilitat general en la incidència de conductes disruptives, amb valors entre el 40 % i el 55 %, excepte en dos mesos en què es produeix un increment significatiu. Els principals pics d’alteracions conductuals es registren a l’agost, amb un 70,59 %, relacionat amb una major rotació del personal, modificacions en les rutines, la calor i la variabilitat en l’atenció; i al novembre, amb un 61,11 %, associat a la síndrome del capvespre, el canvi horari i l’increment de la desorientació a les tardes.
Major seguretat. Reducció de conductes greus i molt greus segons l’escala NPI 2022-2025. Entorn adaptat amb mesures específiques de seguretat.
Processos més robustos. La creació i el funcionament estable del Comitè d’Alteracions de Conducta (CAC) permeten revisar setmanalment els casos detectats a la unitat. El comitè utilitza la informació recollida pel personal en el registre d’alteracions de conducta, que inclou dades sobre la freqüència, el context, la intensitat i l’evolució dels episodis, i realitza un seguiment sistemàtic mitjançant l’escala NPI per orientar les intervencions.
Any
2025
Temps
Del 2024 al 2025.
Preu
50.001 - 100.000€
Recomanacions
La implementació del model ha tingut èxit gràcies a diversos elements clau.
En primer lloc, la creació del Comitè d’Alteracions de Conducta (CAC), amb reunions setmanals i revisió sistemàtica de casos, ha permès una coordinació real i efectiva entre els diferents perfils professionals. Aquest funcionament interdisciplinari ha afavorit una visió completa de la persona, integrant factors personals, familiars, ambientals i institucionals.
Un altre aspecte fonamental ha estat la formació continuada del personal, consolidada com a pràctica habitual. La capacitació en alteracions conductuals, comunicació empàtica, maneig de situacions complexes i Atenció Centrada en la Persona ha reforçat la competència professional i ha contribuït directament a la reducció de conductes greus.
Ha estat determinant l’adequació de l’entorn físic, amb la incorporació d’espais reguladors (zona de relaxació, jardins, espais sensorials) i elements de seguretat adaptats a persones amb deteriorament cognitiu i conductes desafiadores. Aquests recursos han facilitat l’autoregulació emocional, el benestar i la prevenció de riscos.
Entre les dificultats trobades destaquen la variabilitat conductual pròpia de les persones amb deteriorament cognitiu, la necessitat de mantenir equips estables per garantir la continuïtat de les intervencions i la importància de sensibilitzar els professionals per evitar l’etiquetatge i afavorir una atenció centrada en la persona.
Equip
Laura Aracil Ruiz
Carla Pardo Ramírez
Susana Giménez Porcar
María Paniagua Gómez
Mercedes Marco Martín
Daniel S. Saavedra Osorio
Proveïdor / Partner
Varios proveedores para el material y las obras
Observacions
El projecte s’ha desenvolupat prenent com a referència els aprenentatges obtinguts en el Projecte Oasis, implantat prèviament a la unitat d’alta dependència. Aquesta experiència ha permès consolidar un model d’atenció basat en l’atenció integral, l’autonomia, la participació i el benestar de les persones residents.
L’organització manté el seu compromís amb la millora contínua mitjançant la revisió periòdica de protocols, el reforç de la formació dels professionals i l’avaluació sistemàtica de resultats, amb l’objectiu de continuar avançant cap a un model d’atenció més humanitzat, segur i adaptable a les necessitats de cada persona.
Publicada el 2 juny 2026
