Implantació projecte de prescripció social al barri de la Sagrada Família de Barcelona
La prescripció social recolza a la persona mitjançant recursos i activitats i es treballa amb els factors que hi ha en el seu entorn més proper, buscant de potenciar la capacitat de les persones, poblacions i comunitats per mantenir la seva salut i el seu benestar.
Descripción
Al barri de la Sagrada Família va començar a ressonar el nom de prescripció social (PS) cap al 2014, concretament al juliol.
El Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) del barri va començar a treballar amb la prevenció de l’aïllament i la soledat de les persones grans del barri. Es va endegar a l’octubre del 2017 un pla pilot amb l’objectiu de dissenyar una estratègia de prescripció social en el barri de la Sagrada Família per tal d’acompanyar i incentivar a les persones grans en l’ús de recursos comunitaris i avaluar la seva posterior implementació.
Metodologia del projecte:
- Detecció de necessitats
- Redacció del projecte
- Fase Pilot 2017-2018
- Avaluació prova pilot 2018 S’està plantejant obrir la prescripció social a altres col·lectius.
Les organitzacions on s'ha implementat la bona pràctica son:
ABS SAGRADA FAMILIA I ABS GAUDÍ (Consorci sanitari integral ) i ABS DRETA EIXAMPLE I ABS MONUMENTAL (CAP Roger de Flor).
Es tracta d’un projecte comunitari on participen diferents entitats i serveis barri Sagrada Família (AJUNTAMENT-DISTRICTE, ESPAI SOCIAL Sagrada Família, FUNDACIO AROA, SERVEIS SOCIALS Sagrada Família, Residència DOMUS VI CLARET, AFAB (Associació Familiars de Malalts Alzheimer Barcelona), BIBLIOTECA Sagrada Família, FUNDACIO CLAROR, FUNDACIÓ SALUT I ENVELLIMENT, ASPB-AGENCIA DE SALUT PÚBLICA, ESPAI DE GENT GRAN Sagrada Família, REMS - FUNDACIO CATALUNYA LA PEDRERA.
Necesidades
Prescripció social (també anomenat derivació a la comunitat o recomanació d’actius) és un mecanisme formal per què l’atenció primària proporcioni alternatives no sanitàries a pacients amb aïllament social o risc de patir-lo i/o símptomes que van des de malestar de la vida quotidiana als símptomes lleus o moderats de depressió o ansietat (Generalitat de Catalunya, 2018).
Arrel diagnòstic de salut del barri, es va prioritzar la prevenció de l’aïllament i la soledat de les persones grans del barri. Donades les característiques de la població i la quantitat de projectes i entitats que treballen per la gent gran, es va iniciar el projecte pilot de PS al 2018. La PS recolza a la persona mitjançant recursos i activitats i es treballa amb els recursos o factors que hi ha en el seu entorn més proper, buscant de potenciar la capacitat de les persones, poblacions i comunitats per mantenir la seva salut i el seu benestar.
Problemes que es van detectar:
- MANCA DE CONEIXEMENT DELS RECURSOS COMUNITARIS DEL BARRI PER PART DE LA POBLACIÓ DIANA
- SENTIMENT DE SOLITUD I AILLAMENT SOCIAL DE LES PPGG
- MANCA D’ESPAIS ON TREBALLAR LA XARXA RELACIONAL I EMOCIONAL
- ETC.
Resultados
Optimización del tiempo. S’elaboren eines per fer aquesta tasca més àgil en el moment de la consulta
Satisfacción de trabajadores . Consciència sobre la millora de la salut del pacient i major sensibilització que s'està donant una atenció biopsicosocial.
Satisfacción clientes. Les activitats adreçades a gent gran i cuidadors familiars són les més prescrites i demandades (es dóna resposta a la necessitat del barri) Les persones grans participants manifesten estar satisfetes per l’experiència de sentir-se acompanyades d’altres persones
Disminución de costes. Millorar la prevenció de la malaltia evita o retarda l’aparició de malalties. Pot evitar la hiperfreqüentació d’alguns perfils de pacient
Mayor compromiso de los trabajadores (engagement). Els professionals dels centres d’atenció primària han pres consciència dels beneficis de la PS (especialment a nivell anímic del pacient)
Mejor coordinación entre departamentos. S’implementa la recepta per facilitar la prescripció i nou model de programa de salut, actualitzat i més visual.
Equipos formados. La tasca de les treballadores socials s’ha posat en valor en el si dels centres de salut. Altres col.lectius (metges,infermeria, administratius) han obert la mirada a la comunitat.
Mayor eficiencia. S’amplia la mirada del professional sanitari cap a recursos més enllà de la prescripció farmacològica que poden actuar de forma efectiva davant la problemàtica de salut i social del malalt
Ámbitos de gestión
Generar valor para los clientes. Millora d’hàbits saludables i suport social
Crear un futuro sostenible. Poblacions més saludables
Anexos
Año
2017
Tiempo
4 anys
Precio
5.001 - 10.000€
Recomendaciones
- Gran implicació i sensibilització dels professionals sanitaris cap a l’activitat comunitària; elevada complexitat burocràtica en l’acte de derivació i que dificulta la PS; establiment de sinèrgies entre els agents prescriptors i diferents actius de salut comunitaris.
- S’està elaborant un nou programa de Salut (recull d’activitats i projectes).
- Es vol millorar la informació i feedback entre entitat/servei derivador i receptor.
- Simplificació recepta. Ha facilitat prescripció i ha augmentat número de receptes d’altres professionals.
- Un gran treball en xarxa, gran col·laboració entre les entitats i serveis que treballen en la comunitat.
Equipo
Proveedor / Partner
PLA DESENVOLUPAMENT COMUNITARI DISTRICTE EIXAMPLE I COOPERATIVA BRUNA
Observaciones
Total persones derivades: 51; Total persones que han fet l’activitat: 19.
Eines d’avaluació: focus grup professionals, focus grup participants, enquesta pre i post persones participants.
1) El perfil majoritari de la persona que ha participat en la prova pilot correspon a una dona (82%) d’edat avançada (mitjana: 78 anys).
2) Una de cada quatre participants afirma que mai la truquen altres persones per sortir al carrer, tot i que gairebé 9 de cada 10 afirma que li resulta fàcil fer amics, i 8 de cada 10 que li agrada participar en activitats al barri.
3) 6 de cada 10 persones manifesten un sentiment de solitud, i 4 de cada 10 no va mai a algun lloc on es pugui relacionar amb altres persones.
4) El nombre de persones que va a alguna entitat del barri per relacionar-se amb altres persones augmenta durant el procés, però també ho fa el nombre de persones que se senten soles. Tanmateix, el baix nombre de qüestionaris de retorn complimentats (n=18) no permet una interpretació que vagi més enllà d’una finalitat exploratòria.
5) La gran majoria de derivacions han estat realitzats per els centres d’atenció primària (CAP Sagrada Família i CAP Roger de Flor) i per treballadores socials.
6) Gairebé totes les activitats prescrites corresponen a una d’aquestes quatre: taller de cuidadors, REMS, Vincles i taller de memòria.
7) Les persones professionals manifesten la necessitat de millorar el procés de prescripció per tal de que sigui més àgil i senzill, i no ocupi tant de temps. Aquest darrer factor ha dificultat una major implicació de metges i personal d’infermeria.
8) El procés ha permès que els professionals del centres d’atenció primària hagin pres més consciencia dels beneficis de la prescripció social., i la tasca de les treballadores socials s’ha posat en valor en el si dels centres de salut. Els professionals intueixen que es produeix una millora de l'estat d’ànim de la persona que fa l’activitat prescrita.
9) El format utilitzat com a recepta de prescripció social es útil, senzill d’utilitzar i facilita el pacte entre el professional prescriptor i el pacient/usuari.
10) L’anàlisi del grup focal mostra com les persones que han participat en el procés de prescripció social estan satisfetes per la possibilitat d’estar acompanyades, de parlar amb altres persones.
Publicada el 12 dic. 2019
